divendres, 16 de maig del 2014

Pràctica 8. Webquest (Google Sites)

* IDEES PRINCIPALS 
SOBRE LA PRÀCTICA 8*



* QUÈ ÉS?
Una webquest és una ferramenta que forma part d'un procés d'aprenentage guiat  amb recursos principalment d'Internet, que promou la utiltizació d'habilitats cognitives, el treball cooperatiu, l'autonomia dels estudiants i inclou una avaluació autèntica. L'antecedent d'aquestes activitats el constituteix l'ús de reptes en el desenvolupament d'ambients d'aprenentage basats en tecnologíes de la informació i la comunicació.
http://revistas.crfptic.es/

* CÓM COMENCEM A CREAR LA NOSTRA WEBQUEST?
La nostra Webquest la crearem emprant Google Sites, per aquest motiu el primer que hem de fer és cercar al nostre cercador "Google Sites" i punxar a la primera pàgina que ens surt. A partir d'aquest moment hem de  introduir les nostres dades (compte de Gmail i contrasenya) i per començar punxem a "crear":



Per no tindre cap de problema amb l'estructura i la organització, crearem la nostra plantilla en blanc prement aquest botó:
A continuació haurem de completar els buits amb el nom que vulguem emprar per al nostre lloc, en el nostre cas és "Les tradicions del meu poble":


Finalment, punxarem el botó CREAR.

Una vegada estiga creat el nostre lloc ens surtirà una pantalla com aquesta:



* CÓM MODIFIQUEM LA NOSTRA WEBQUEST?

Per a modificar i donar-li altre aspecte a la nostra Webquest haurem de començar a editar-la.

1. EDITAR PÀGINA (LLÀPIS): 


Mitjaçant aquesta opció podem començar a editar la nostra Webquest. Si punxem al llàpis, la pantalla canviarà le seu aspecte i passarà a ser "editable". Des d'ací podem anar afegint pàgines de la següent manera:
En el nostre cas, la primera pàgina serà la presentació, per la qual cosa, al requadre on posa "página principal" escriurem 0. PRESENTACIÓ i punxarem el botó "guardar":

Si volem afegir més pàgines el que haurem de fer serà punxar aquest botó (página nueva):

A partir d'ací li assignarem un nom a la nova pàgina i la guardarem:


Recordem que el nostre esquema a seguir amb la Webquest serà el següent:

0. Presentació
1. Introducció
2. Tasca
3. Procés
3.1. Activitat 1
3.2. Activitat 2
3.3. Activitat 3
3.4. Activitat 4
3.5. Activitat 5
3.6. Activitat 6
3.7. Activitat 7
4. Avaluació
5. Conclusió
6. Bibliografia
7. Orientacions al professorat

Quan començem a escriure a la nostra Webquset, a més de text, també podem inserir fotografíes, vídeos, enllaços... Totes aquestes funcions de des la barra de ferramentes que podem veure a la part superior:



2. "MÁS ACCIONES" (RODETA): Si punxem aquesta opció:


Podrem començar a modificar la nostra pàgina, jo em centraré en explicar algunes de les més importants:

- Administrar el sitio: A aquesta opció podem canviar el nom de la nostra Webquest, comprovar l'historial de revisió, compartir amb els nostres amics, eliminar la pàgina... Però, sense dubte, una de les opcions més importants és la de "temas, colores y fuentes". Des d'ací podem anar canviant l'aspecte de la nostra Webquest, des dels colors del fons, el tipus de lletra del text, les imatges, la barra lateral, etc.

Pot passar de tindre aquest aspecte:


A tindre aquest altre:


També cap destacar l'opció de "modificar el disseny del lloc", des d'on podrem habilitar la navegació horitzontal de la seguent manera:
Punxem a "habilitar navegación horizontal", cliquem a la barra de les pestanyes que surt i anem afegint les pàgines a través del quadre que ens apareix:



* QUÈ PUBLIQUE A LA MEUA WEBQUEST?
Finalment, veurem què publicarem i cóm ho farem a la nostra Webquest. Per a començar a editar haurem de seleccionar la pàgina que vullguem i punxar a la llapicera (editar pàgina):



Igual que a Google Drive, les opcions d'escriptura són les mateixes. Podem inserir una imatge:


Un vídeo de YouTube:



Una taula:


O podem seleccionar el disseny:



* APORTACIONS PERSONALS*

Com ja vam parlar de les Webquest al tema 8, aquestes aportacions personals anirán més allà que explicar què és una Webquest o introduir la Miniquest i la Caça del Tresor, estaran centrades en les aplicacions educatives de les Webquest.

Personalment, opine que una Webquest pot ser una eina de treball molt motivadora per als nostres alumnes, aquests poden aprendre d'una manera divertida i molt més significativa per a ells. Com ja sabem, les tecnologies formen part de la vida diària dels més menuts, per la qual cosa, molts d'ells disposen d'ordiandors a casa, tablets, smartphones, etc. aquest pot ser un motiu per a introduir les TIC a les nostres aules.
Actualment, molts i moltes mestres no empren a les classes els llibres de text, per això, les Webquest poden ser una alternativa a aquests.

A continuació aportaré un vídeo de YouTube sobre les Webquest a l'educació:



D'aquest vídeo m'agradaria destacar la idea de l'andamiatge. Podem definir l'andamiatge (terme de Vigaotsky) com un procés en el que el mestre guía a l'alumne en el procés d'Ensenyament - Aprenentatge, però és ell mateix qui va descobrint i aprenent. Les activitats que conduixen a l'alumne/a a realitzar la tasca final es consideraria com un procés d'andamiatge en el qual, l'alumne va seguint els passos marcats pel mestre.
També m'agradaria destacar els tipus de Webquest que podem trobar:
1. Webquest a curt termini: dissenyada per a ser terminada entre 1-3 sessions de classe.
2. Webquest a llarg termini: entre 1 setmana i 1 mes de classe.

Si punxem a aquest enllaç podem accedir a una gran varietat de Webquest que podem emprar a l'aula amb els nostres alumnes d'Educació Primària:


També podem llegir un article molt interessant a l'enllaç que adjuntaré a continuació en el que veurem 10 motius per a començar a emprar les Webquest:


De l'enllaç anterior m'agradaria destacar alguns del motius i explicar la meua opinió entorn ells. 
El tercer motiu ens invita a emprar les Webquest si volem que els nostres alumnes treballen de manera col·laborativa, aquest aspecte a mí em pareix fonamental donat que a la majoria dels col·legis trobem aules convencionals en la que els alumnes i les alumnes treballen individualment per tal d'obtenir un benefici final (la nota final), però l'educació va més enllà, per això la tutoria entre iguals, la col·laboració, el respecte als companys, etc. s'han de fomentar en les aules, i les Webquest poden ser un mitjà per a fer-ho donat que els alumnes poden treballar en grups, en parelles, debatir sobre els temes tractats, realitzar una tasca finals entre tota la classe...

Finalment m'agradaria aportar una presentació Slideshare sobre un tema més centralitzat, la construcció de les Webquest per a l'ensenyança de les matemàtiques:



De la presentació Slideshare anterior m'agradaria destacar la informació que s'ens presenta en la penúltima diapositiva (número 23). Probablement, com a futurs mestres tinguem clar que a l'hora de dissenyar qualsevol contingut o material didàctic per als nostres alumnes hem de tindre en compte diversos aspectes com poden ser les característiques dels xiquets, els objectius que volem assolir, el context en el que es desenvolupa l'acció educativa...
Però també hem de pensar en altre aspecte. Molts de nosaltres, o molts mestres empren Internet per a cercar activitats i recursos per als seus alumnes. Aquesta idea pot ser positiva en quant a la varietat d'activitats i de tasques que podem trobar a la xarxa, però per altra banda també pot tindre un aspecte negatiu. I és que si seleccionem activitats d'Internet o altres exercicis que hàgen emprat companys de professió, probablement no estiguem encertant donat que no ens centrem en allò que he comentat anteriorment:  les característiques dels xiquets, els objectius que volem assolir o el context en el que es desenvolupa l'acció educativa. 


CÓM HO APLICARIA A UN CAS REAL?
Per a aplicar la Webquest a l'aula, he creat una sobre les tradicions del poble dels nostres alumnes. Suposem que estem treballant al poble de Petrer (Alacant), doncs la nostra Webquest anirà orientada per a que els alumnes treballen i coneguen la cultura i les arrels del seu poble. El títol de la Webquest és LES TRADICIONS DEL MEU POBLE i l'enllaç és aquest:

https://sites.google.com/site/lestradicionsdelmeupoble/

losangelesdegerargo.blogia.com
Mitjançant aquesta Webquest el que es pretén amb la Tasca final és que els alumnes elaboren un text descriptiu sobre la festa dels Moros i Cristians. I, per a que ho puguen realitzar he creat 7 activitats que ajudaran al xiquets a arribar a la Tasca final. Amb aquestes activitats el que es pretén és que els alumnes coneguen el vocabulari i l'estructura dels textos descriptius.

Com a reflexió m'agradaria dir que crear una Webquest és un treball en el que, com a mestre, has de dedicar-li molt de temps, però que beneficia als nostres alumnes, ja que l'aprenentatge serà molt més significatiu en els nostres alumnes.

dimecres, 14 de maig del 2014

Tema 13. iPad en Educació Primària, aplicacions pràctiques

* IDEES PRINCIPALS 
SOBRE EL TEMA 13*
   
1. QUÈ ÉS L'IPAD?
L'iPad és dels cridats ordinadors tablets: és un aparell fi de la grandària d’una revista amb una pantalla tàctil a colors que permet als usuaris navegar per la web, verure pel·lícules, enviar correus electrònics i llegir llibres electrònics, entre altres coses. Té un teclat en la pantalla, també un teclat opcional física, a més d’un programari especial per a fulls de càlcul i processament de textos. No obstant això, els analistes diuen que la seua principal característica està en l’aspecte multimèdia, com llegir periòdics o veure vídeos, més que la seua utilitat com a laptop.


http://www.digitaltrends.com/


2. PROPOSTES DE TREBALL PER A IPAD 

    • Enregistrament d’audio: gravar i editar àudios amb Caster Free: lectures, exposicions, entrevistes, dramatitzacions...
    • analiliam.blogspot.com
    • Esquema: Emprar Wikipanion per a llegir un article de Wikipedia durant uns minuts i després realitzar un mapa conceptual amb MindJet. 

    • Mapa conceptual: resumir els continguts d’un tema de Llengua o Coneixement del Medi creant un mapa conceptuals amb Idea Sketch.
    • Resum de notícies: buscar i llegir un article usant un lector de notícia d’un periòdic per després elaborar un document de text en resposta a un conjunt de preguntes amb el programa Documents Free i enviar-ho com a adjunt al professor utilitzant Client Mail.
    • Comentari de lectura: llegir un llibre digital en iBooks i després de le seua lectura, elaborar un document en Documents Free amb la fitxa tècnica, breu resum i opinió personal.
    • Narració visual: crear una narració visual emprant Poppet Pals on es trien escenaris de fons, personatges, animacions i gravant locucions d’audio.
    • Gràfics estadístics: Crear un gràfic a partir d’una taula de distribució de freqüències en un full de càlcul amb Documents Free. 
    • Fitxers PDF: realitzar anotacions en una fitxa en format PDF mitjançant PDF-Notis Free per a remitir-se-la al professor pujant-la a un espai comú.
    • Edició d’imatges: localitzar i descarregar una foto utilitzant el navegador web Safari. A continuació s’insereix la imatge en una nota d’Evernote per afegir textos i una locució d’audio que completa el treball d’un tema.
    • Geolocalització de materials: explorar una zona geogràfica, comarca, província, país... amb Google Earth. Situar marcadors que continguen textos, imatges, enllaços... Gravar un recorregut turístic. Es pot completar la informació amb World Explorer.
    3. IPAD EN L'AULA DE PRIMÀRIA

    • Emprar en format instintiu i natural, ja que per al seu ús no és necessari un coneixement informàtic previ.
    • Simplement amb la manipulació, aprens les claus d’ús de forma ràpida.
    • Permet treballar les diferents àrees del Currículum a través de les seues aplicacions, augmentant la concentració de l’alumnat i possibilitant l’aprenentatge lúdic.
    • L’iPad, possibilita el treball individualitzat adaptant-se al ritme d’aprenentatge de l’alumne a l’hora que permet la creació de grups homogenis de trebal usant un dispositiu grupal (sempre en grups reduïts per a que l’aprenentatge siga significatiu).
    aprendiendoconipad.blogspot.com
    4. APLICACIONS PER A IPAD EN L'EDUCACIÓ PRIMÀRIA

    • iWriteWords: Per a ensenyar i estimular als nens a l’escriptura.
    • Read Me Stories: És una biblioteca d’històries. Et permet veure un llibre per diversos capítols d’una manera molt visual.
    • Kid Paint: és igual que Paint però per a xiquets.
    • Magic Piano: et permet tocar un piano virtual.
    • Math party: per a fer càlcul mental per a alumnes a partir de 5 anys. Té diversos nivells de dificultat i es pot competir amb els pares.
    • ABC 123 Writing Practice: t’ajuda a aprendre cóm escriure lletres i números en anglès.

    * APORTACIONS PERSONALS*

    A continuació afegiré algunes ampliacions sobre l'ús de l'iPad en Educació Primària així com el meu punt de vista entorn aquesta ferramenta.

    Com ja hem pogut veure anteriorment, l'ús de l'iPad a classe és una realitat hui en dia. Jo, personalment estic a favor d'aquesta nova metodologia donat que pot ser una manera molt atractiva per als alumnes, donat el fet que estan aprenent sense adonar-se d'aquest fet. Molts dels alumnes hui en dia compten amb un fum de tecnologíes a casa (ordinadors portàtils, mòbils d'última generació, tablets...), per això, l'iPad és una realitat per a ells.
    Però, també hem de tindre en compte algunes coses com a mestres abans d'introduir la ferramenta a les aules. Com totes les TIC a les escoles, han de tindre una fintalitat, és a dir, un per què utilitzar-se, per això, com a mestres hem d'estar molt concienciats de que els alumnes estan aprenent lúdicament, però no empraran l'iPad (ni cap TIC) per a entretenir-se durant les leçons de classe.

    A continuació aprofundiré una miqueta més en algunes de les aplicacions educatives que podem trobar a l'iPad:

    • Piiig Labs: Amb aquesta aplicació, els alumnes d'entre 3 i 8 anys aprendran els conceptes de la física experiementant en el joc.

    http://www.geekswithjuniors.com/
    • Tembo: Amb aquesta aplicació els alumnes podran començar a llegir fins a en 7 idiomes diferents.
    educativos.wordpress.com
    • 10 dedos: Una aplicació amb la que els alumnes podran aprendre a contar mitjançant el contacte amb la pantalla.
    • marbotic.fr

    • Hide & Seek: Amb aquesta aplicació els alumnes aprendran anglès d'una forma molt interactiva.
    • play.google.com
    • Appen: A aquesta aplicació els alumnes aprendran dibuixant i donant cabida a la seua creativitat.
    • www.frikids.com
    • Gaudi's Secret: Una aplicació per a comprovar la comprensió lectora dels nostres alumnes mentre es diverteixen jugant.
    • www.frikids.com
    • Dic-Dic: Amb la que aprendran a deletrejar en diferents idiomes. 
    • www.frikids.com
    Seguidament m'agradaria adjuntar un vídeo que m'ha paregut molt interessant:


    Aquest vídeo tracta sobre l'experiència d'un col·legi de Madrid en el que l'iPad forma part de la vida diària d'aprenentatge dels alumnes. Jo no tenia coneixement sobre cap aula o escola que emprara l'iPad en l'educació, però a través del visionat d'aquest vídio puc veure com aquesta idea és viable. Però, una cosa que m'agradaria destacar és l'avantatge que suposa per als alumnes amb NEE (Necessitats Educatives Específiques). Afortunadament, disposem de moltes aplicacions al mercat que podem aprofitar per a estimular l'aprenentatge dels nostres alumnes amb NEE, per exemple, l'aplicació Piruletras ajuda als alumnes amb dislèxia a millorar les seues dificultats amb la lectura i l'escriptura:

    itunes.apple.com

    També m'agradaria aportar un enllaç que arreplega els punts positius i negatius de l'iPad en l'educació responent a la pregunta "Revolucionarà l'iPad l'educació?".


    D'aquest enllaç anterior és important destacar que una de les raons anteriors per les que es pensa que l'iPad no millorarà la qualitat de l'educació és perquè amb aquestes tablets els alumnes no poden fer correctament la funció d'elaborar textos, donat a les limitacions del seu teclat virtual. Pot ser, aquesta raó siga certa, per la qual cosa, com a mestres també hem de pensar per a què volem emprar l'iPod a les nostres classes.

    A continuació aportaré un enllaç en el que podem trobar un vídeo molt interessant sobre cóm emprar l'iPad en l'assignatura d'Educació Física:


    Probablement aquesta idea no es pense quan es va a utilitzar l'iPad a l'escola, però l'assignatura d'Educació Física també pot fer ús d'aquesta eina. Del vídeo anterior és important destacar que amb la tablet els alumnes poden gravar vídeos sobre les activitats físiques que realitzen per després comparar-les amb les d'altres companys o dibuixar els moviments que realitzen (els gràfics de les activitats físiques) per a elaborar un programa d'entrenament personal.

    I, per a finalitzar, podem veure un vídeo sobre cóm es pot emprar l'iPad en Educació Músical:

    http://www.think1.tv/videoteca/es/index/0-1/ipad-educacion-musical

    Com podem veure, el més interessant és poder utilitzar la tablet com a instruments musicals. El mestre que surt a la entrevista recalca el fet de que si els xiquets necessiten tocar algun instrument que no tenen a classe, poden utilitzar l'iPad per a fer-ho. També, es poden descarregar aplicacions per a que els xiquets realitzen les seues pròpies composicions musicals, però també és important comentar que es poden observar alguns inconvenients com poden ser que, els alumnes que volen aprendre a tocar un instrument, amb l'iPad no és suficient, donat que no es disposa de la tècnica que seria necessaria per a poder dominar aquesta tasca.

    CÓM HO APLICARIA A UN CAS REAL?
    Per a acabar, m'agradaria donar alguns exemples de cóm jo, com a futura mestra, podria emprar l'iPad a les meues classes:

    1. Si el nostre col·legi està immers en el projecte iPad i tots els alumnes poden disposar d'una tablet, investigaria sobre les possibles aplicacions que poden resultar interessants per als xiquets i xiquetes per a que reforçen els seus coneixements, com són les exposades anteriorment. També, aquestes poden ser diferents depenent de les necessitats que demanden els nostres alumnes.
    2. Aconsellaria als pares i mares a que s'introduiren a món de les TIC, i en aquest cas, al món de l'iPad. Si els seus fills han nascut en l'era digital, probablement els pares hauran d'aprendre algunes de les tàctiques principals per a poder ajudar als seus fills i filles a millorar el seu aprenentatge.
    3. Una altra aplicació que li podria donar podria ser realitzar una videoconferència amb qualsevol de les aplicacions que es disposen.
    4. O bé, mantindre contacte amb companys d'altres escoles mitjançant el servei de correu electrònic.
    5. I, finalment, una de les aplicacions que em pareix més interessant per a les tablets a l'educació (donat que la millor utilitat que se li pot donar és una utilitat multimèdia), és el visualitzat de vídeos, la realització d'esquemes o la creació d'una presentació digital amb fotografíes i text.
    www.apple.com

    BIBLIOGRAFIA: 
    NUEVOS ESCENARIOS DIGITALES. Las tecnologías de la información y la comunicación aplicadas a la formación y desarrollo curricular. Julio Barroso Osuna, Julio Cabrero Almenara. Ed.: Pirámide

    dimecres, 7 de maig del 2014

    Tema 12. Aplicacions educatives del programari lliure

    * IDEES PRINCIPALS 
    SOBRE EL TEMA 12*
       
    1. QUÈ ÉS LINUX?
    Linux és un sistema operatiu, compatible mab Unix. Dues característiques molt peculiars ho diferencien de la resta de sistemes que podem trobar al mercat.

    • La primera, és que és lliure, això significa que no hem de pagar llicència a cap casa desenvolupadora de programari per al seu ús.
    • La segona, és que el sistema ve acompanyat del codi font.
    El sistema ho formen el nucli del sistema (Kernel) més un gran nombre de programes/biblioteques que fan possible la seua utilització. Molts d’aquests han estat possibles gràcies al projecte GNU per això mateix, molts criden a Linux GNU/Linux.

    tutorialeslinux.com

    2. PROGRAMARI LLIURE
    Algunes de les característiques que defineixen el programari lliure són:

    • Llibertat d’usar el programa amb qualsevol propòsit
    • Llibertat d’estudiar cóm funciona el programa i adaptar-lo a les teues necessitats
    • Llibertat de distribuir còpies
    • Llibertat de millorar el programa i fer públiques la millora amb la finalitat de que tota la comunitat es beneficie
    www.ikusimakusi.net
    3. AVANTATGES I DESAVANTATGES DEL PROGRAMARI LLIURE

    AVANTATGES
    1. Estalvis de gran quantitat de diners en l’adquisició de llicències
    2. Combat efectiu a la còpia il·lícita de programari
    3. Eliminació de barreres de pressupostos
    4. Molts col·laboradors de primera línia amb ganes d’ajudar
    5. Temps de desenvolupament sobre alguna cosa que no existeixi són menors per l’àmplia disponibilitat d’eines i llibreries
    6. Les aplicacions són fàcilment auditades abans de ser usades en processos de missió crítica, a més del fet que les més populars es troben molt depurades
    7. Tendeix a ser molt eficient perquè molta gent ho optimitza, millora
    8. Tendeix a ser molt divers: la gent que contribueix té moltes necessitats diferents i això fa que el programari estigui adaptat a una quantitat més gran de problemes.

    DESAVANTATGES
    1. La corba d’aprenentatge és major
    2. El programari lliure no té garantia provinent de l’autor
    3. Es necessita dedicar recursos a la reparació d’errates
    4. No existiria una companyia única que protegirà tota la tecnologia
    5. Les interfícies amigables amb l’usuari (GUI) i la multimèdia tot just s’estan estabilitzant
    6. L’usuari ha de tenir nocions de programació, ja que l’administració del sistema recau molt en l’automatització de tasques
    7. La diversitat de distribucions, mètodes d’emmagatzematge, llicències d’ús, eines amb una mateixa fi, etc., poden crear confusió.
    4. LLIUREX
    Lliurex és una distribució GNU/Linux, està basat completament en programari lliure i és gratuït, a més, és un projecte de la Generalitat que té com a objectiu la introducció de les TIC al sistema educatiu.
    muylinux.com


    A continuació podem veure una taula de les distribucions Linux a Espanya:


    * APORTACIONS PERSONALS*

    A continuació inclouré les meues pròpies aportacions sobre el programari lliure i cóm d'útil pot ser aquest a les nostres aules.

    Per començar aprofundiré un poquet més en els principals software lliures educatius que podem emprar a classe:
    - ATNAG: És una ferramenta per a la creació i personalització d'activitats específiques per a Primària i Infantil.
    centros.edu.xunta.es
    - Jclic: Permet la creació, modificació, realització i avaluació d'activitats educatives multimèdia.

    cefire.edu.gva.es
    - Geompris: És una aplicació de jocs educatius per a alumnes d'entre 2 i 10 anys.
    www.gratisjuegos.org
    - KLettres: És un software que permet als alumnes aprendre l'abecedari i posteriorment a llegir algunes sílabes fàcils en diferents idiomes.
    http://edu.kde.org
    - KVerbos: Dissenyada per a estudiar les conjugacions verbals del castellà.
    commons.wikimedia.org
    - Gnumeric: És una aplicació de fulla de càlcul que permet manipular cantitas disposades en forma de taula.
    www.gnu.org
    - Mathwar: Permet als alumnes practicar operacions de suma, resta i multiplicació amb nombres naturals sancers.
    http://www.jaysee.com.au/
    - Stellarium: Este programa mostra a l'alumne un cel realista en 3D tal com s'aprecia amb telescopi o binoculars.
    www.stellarium.org
    - Gimp: Un programa de manipulació d'imatges que inlou retoc fotogràfic, composició i creació.
    the-gimp.softonic.com
    Personalment, opine que l'utilització del programari lliure a les aules és una proposta innovadora però útil a la vegada, donat que presenta una gran quantitat d'avantatges. El principal motiu pel que empren les escoles el programari lliure és perquè és gratuit, no han de pagar res per obtenir una llicència.

    A continuació aporte un article que parla sobre 10 de les raons per a emprar el programari lliure als col·legis:

    10 raons per a emprar el programari lliure a l'educació

    D'aquest article m'agradaria destacar el següent:
    És important tindre en compte que amb el programari lliure estem garantint la legalitat, per la qual cosa, els nostres alumnes podran disposar a casa i a classe les mateixes ferramentes que els permeten treballar, d'una forma legal. A més, també m'agrada la idea de que el programari lliure es pot adaptar a les necessitats del nostre alumnat. Per a això és necessari que la persona encarregada conega programació, per a que d'aquesta manera puga adaptar les aplicacions i ferramentes emprades amb alumnes amb NEE, per exemple.

    Una altra aportació que faré serà aquesta presentació Slideshare que parla sobre el programari lliure educatiu:



    De la presentació anterior m'agradaria destacar la idea de l'ús del programari lliure per a l'ensenyança E-learning. Recordem que l'e-learning és l'educació a distància virtualitzada, per aquest motiu, emprar el programari lliure a les classes viruals a distància pot ser un recurs molt positiu, ja que garanteix que els alumnes puguen disposar dels materials a casa de forma lícita, descarregar-los, distribuir-los, etc. Un exemple molt clar i molt comú és la plataforma Moodle, una plataforma dirigida a gestionar i a distribuir materials a través de la xarxa.
    http://sliceoflinux.files.wordpress.com/

    Per finalitzar parlaré d'Ubuntu, un sistema operatiu basat en Linux. Ubuntu compta amb una derivació oficial que es denomina Edubuntu, la qual està destinada especialment per a ambients escolars.
    http://www.ozzyfrank.com/
    I ací tenim una presentació Slideshare sobre Edubuntu:



    CÓM HO APLICARIA A UN CAS REAL?
    Com a futura mestra, la manera d'emprar el programari lliure a les classes seria de la següent manera:

    1. A la meua classe de 6é de Primària, crearé una plataforma Moodle per a pujar i compartir material extra. Els alumnes hauran de descarregar-se'l i fer les activitats que es demanen. A més, els alumnes podran deixar comentaris a les publicacions, o fins i tot, publicar les seues pròpies publicacions si els alumnes coneixen la contrasenya.
    http://blog.xarxa-omnia.org/

    BIBLIOGRAFIA: 
    NUEVOS ESCENARIOS DIGITALES. Las tecnologías de la información y la comunicación aplicadas a la formación y desarrollo curricular. Julio Barroso Osuna, Julio Cabrero Almenara. Ed.: Pirámide