Tema 5. La web 2.0

* IDEES PRINCIPALS 
SOBRE EL TEMA 5*

   
1. DIFERÈNCIES ENTRE LA WEB 1.0 I LA WEB 2.0

Els dos tipus de web que podem trobar són la web 1.0 i la web 2.0. A continuació explicaré les característiques de cadascuna i podrem veure les diferències:

www.bryque.blogspot.com

La web 1.0 presenta les següents característiques:

• Pàgines web estàtiques
• Els continguts són produïts pel Webmaster (és a dir, per la persona que ha creat la pàgina web)
• L’arquitectura de treball és Client-Servidor (aquest és un model d'aplicació distribuida en el que les tasques es reparteixen entre els servidors i els clients)
• Visualització de continguts mitjançant un navegador web (aquesta característica també és comuna a la web 2.0)
• L’usuari únicament pot llegir el contingut (no pot afegir ningun tipus de comentari)
• És necessari tenir instal·lat un programari client en l’ordinador (en canvi, a la web 2.0 no fa falta tindre cap programari instal·lat, la pròpia xarxa és la que ens dona el programari necessari per a poder tractar la informació)

La web 2.0 presenta les següents característiques:

• Gran interacció entre els usuaris
• La plataforma de treball és la pròpia pàgina web (no és necessari tenir instal·lat un programari client a l’ordinador)
• Contingut dinàmic (per exemple, les xarxes socials és una continua actualització de la informació)
• Visualització mitjançant navegador - lector RSS. Un tipus de software per a subscriure's a fonts de notícies en format RSS, Atom, derivats de XML i RDF. Aquest reuneix les històries o notícies publicades en els llocs amb redifusió web elegits).
• L’escriptura web és compartida
• L'unitat mínima de contingut és el post o article
• Tots són autors de la informació

Una de les expresions que pot resumir el canvi de la Web 1.0 a la Web 2.0 pot ser la següent: "de la lectura a Internet a la lectura i escriptura a Internet". Aquesta vol dir que l'usuari abans era únicament receptor de la informació mentre que a l'actualitat pot participar d'ella, és a dir, pot ser tant emisor com receptor de la informació. La Web no només ens pot proporcionar una gran font d'informació en l'actualitat, sinó que també ferramentes, aplicacions o serveis web que ens poden permetre crear continguts, publicar-los i compartir-los. Per exemple podem destacar aplicacions i ferramentes tals com YouTube, Flikr, Wikipedia, Google Maps, Blogger... d'on l'usuari pot obtindre informació i crear-la a la mateixa vegada.

2. APLICACIONS DE LA WEB 2.0

www.herramientaswebeducacion.blogspot.com

Podem classificar les aplicacions de la web 2.0 segons l'activitat a la qual es destina. Podem destacar:

• Per a expressar-se, crear i publicar: blogs i wikis
• Per a compartir, publicar i cercar informació: PodCast, YouTube, Flickr, Delicious, SlideShare...
• Xarxes socials: second life, twitter, facebook...
• Per a accedir a informació d’interés: RSS, XML, BlogLines, GoogleReader, cercadors especialitzats...

Cal destacar que la Web 2.0 ha fomentat la col·laboració i participació dels usuaris a la xarxa.

3. IMPLICACIONS EDUCATIVES DE LA WEB 2.0

http://cateinf.files.wordpress.com/

- És un espai horitzontal i ric en fonts d’informació.
- Està orientat al treball autònom i col·laboratiu.
- Crític i creatiu, fomenta l’expressió personal.
- Permet investigar i compartir recursos crear coneixement i aprendre.
- Facilita un aprenentatge més autònom i major participació en les activitats grupals.
- Hi ha més interès i motivació.
- Permet elaborar materials (sols o en grup), compartir-los i sotmetre’ls a comentaris dels lectors.
- Ofereix espais on-line per a la publicació de continguts.
- Possibilita noves activitats d’aprenentatge i avaluació.
- Millora les competències digitals (cercar, processar, comunicar).
- Creació i gestió de xarxes de centres i professors.

En quant a l'àmbit educatiu, la Web 2.0 aplica l'elaboració de continguts electrònics la finalitat dels quals és formar part del repertori de materials curriculars del professorat i de l'alumnat. Aquestos es podem denominar e-continguts que són els continguts amb els quals l'alumne pot crear altres més complexes que, a la vegada, li serviran de base per a altres aún més complexes i així succesivament. Vegem-ne un exemple, es tracta de crear amb objectes simples (com els podcasts, les fotografíes, les narracions...) altres més complexes com poden ser una presentació Power Point, un blog, etc.

* APORTACIONS PERSONALS*

Després de fer les explicacions corresponents a la Web 1.0 i la Web 2.0 a continuació aportaré uns comentaris personals sobre el tema tractat.

Per començar afegiré una presentació SlideShare on s'expliquen les principals diferències entre la Web 1.0 i la Web 2.0:

DIFERENCIAS ENTRE WEB 1.0 Y 2.0 from ROGERRAMIREZ

El concepte de Web 2.0 va sorgir a l'any 2004 i va suposar l'evolució de les aplicacions estàtiques de la Web 1.0 a les dinàmiques i enfocades a l'usuari de la Web 2.0. El més important a destacar d'aquest tipus de Web és la col·laboració i participació a la xarxa, que es converteix en una de les característiques principals.
Com ja hem  pogut veure, la Web 2.0 ha sigut una evolució que ha suposat grans canvis en el nostre dia a dia amb les Tecnologíes de la Informació i la Comunicació. Un dels aspectes més importats de la Web 2.0 ha sigut la repercusió que aquesta ha tingut per a l'aprenentatge escolar. Com venim comentant des d'entrades anteriors en aquest blog, hui en dia les TIC a les aules són una realitat i gràcies als avantatges que presenta la Web 2.0 l'alfabetització digital als alumnes es produeix amb un major èxit.

Al següent enllaç (que prové de l'observatori tecnològic del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport) podem veure la relació que té la Web 2.0 amb l'ensenyament i cóm aquesta s'empra com a recurs educatiu:

La Web 2.0 recurso educativo

De l'enllaç anterior em pareix important destacar l'apartat que parla sobre cóm s'ha d'implantar la Web 2.0 al procés d'E-A. Els canvis de rol dels educadors i dels educands són dos aspectes que s'han de tindre presents quan s'introduiex a les aules la Web 2.0. També cap destacar que el canvi de la metodologia és un aspecte important així com la formació del docent.

A continuació aportaré un vídeo que parla també sobre la relació de la Web 2.0 i la educació:

D'aquest m'agradaria destacar la importancia del nou rol que adquireix el professor de la Web 2.0. Una de les concepcions que jo considere més importants és canviar el pensament pedagògic i les pràctiques didàctiques, encara que els mestres també han de ser conscientes de que si volen transmetre als seus alumnes els coneixements necessaris sobre la Web 2.0 ells han de ser usuaris actius, participar en blogs, a wikis, tindre contacte amb les xarxes socials, etc. 

CÓM HO APLICARIA A UN CAS REAL?
Com ja hem comentat en diverses ocasions, aplicar les TIC (i en aquest cas concret, la Web 2.0) a les aules no és una tasca senzilla. Recordem que la Web 2.0 es definia com aquella en la que l'usuari podia participar activament construint-la i modificant-la.
Una proposta per a un aula d'educació Primària que jo faria seria la següent:

https://de-de.facebook.com/

A una classe d'alumnes de 6é de Primària crearem una pàgina de Facebook, però per a participar-hi, no serà necessari que els alumnes accedeixen mitjançant la seua adressa personal, sinó que a classe es crearà un compte per a tots els alumnes. Des de la pàgina creada a Facebook els alumnes hauran de compartir informació rellevant que troben a la xarxa sobre les ampliacions del temari que s'ha treballat a classe. A més, també poden comentar les publicacions d'altres companys, o fins i tot, d'altres pàgines de Facebook.

Altra proposta seria la següent: El col·legi tindrà un blog on es compartiran les diferents notícies, informacions, fotografíes, etc. sobre aquest. Cada alumne (o per parelles), haurà de crear-se un compte de Blogger per a poder participar activament al blog del col·legi afegint comentaris, enllaços amb més informació, notícies, fotografíes, etc.

BIBLIOGRAFIA: 

NUEVOS ESCENARIOS DIGITALES. Las tecnologías de la información y la comunicación aplicadas a la formación y desarrollo curricular. Julio Barroso Osuna, Julio Cabrero Almenara. Ed.: Pirámide